Ja és primavera al Mercadal

Després d'uns quant mesos d'inactivitat bloguera, tornem a treure el cap per aquí! I ho fem amb la nostra primera guerrilla televisada, la Guerrilla Primaveral del Mercadal:

Fa dies ens van proposar participar en la gravació d'un programa de tele (que tan aviat com puguem desvelarem): volien una guerrilla en directe. Teníem poc temps, havia de ser ràpida, facileta i vistosa. Així que ens vam decidir per folrar un fanal de la plaça Mercadal amb motius primaverals. Material? Drapet (sí, sona fatal, però és la proposta de l'IEC per anomenar el "trapillo"). 

Resultat? doncs, sincerament, no n'estem gaire contentes, ni pel material (que no ens agrada gens), ni pel conjunt. Peeeerò ens ho vam passar pipa, que al cap i a la fi és el principal objectiu de les nostres accions! Comencem?

La tarda prometia: abans de gravar, la nostra ganxeta perruquera, la Montse, ens va reclutar al seu camp base: Perruqueria Isern Gispert!

Som de poble naltros, si ve la tele, el cap arreglat!

Un cop tunejades, cap al quarter general: el Pòrtia, allà en una reunió secreta enllestíem els darrer detalls i agafàvem l'escala disposades a atacar, 

La Coia va ser la nostra ganxeta bombera.

Un cop a la plaça vam anar per feina.

Però l'escala era massa curta i no arribàvem a dalt de tot. En Ramon passava per allà i es va oferir a donar-nos un cop de mà; naltros, agraïdes de mena, li vam fer un regalet. Gràcies Ramon!

Un cop col·locades les margarides i les abelles era el moment de posar les orenetes.Tampoc no hi arribàvem...

Aquesta vegada li va tocar a l'Andreu, que feia estona que el teníem entre el públic. I evidentment també es va endur un antifaç.

Som exigents i necessitàvem una persona més alta encara. Va ser el torn de l'Armand, que va costar de convèncer, però finalment es va decidir i ens va penjar les quatre orenetes. Va marxar ben cofoi amb l'antifaç.

 I feina feta. No hi va haver gaire crits, ni aplaudiments d'eufòria, ni balls espontanis, ni petonets a les nostres creacions..., estàvem moixes. La primera guerrilla que no ens fa el pes. Veieu que formals a la foto final?

Abans de marxar, com que ens havien sobrat flors vam deixar-les dins de la jardinera que es veu a la fotografia de dalt, perquè la gent se les pogués endur i així no arranquessin les del fanal...

I va arribar diumenge al matí...

i sorpresa: encara hi era! (bé, menys una oreneta i gairebé totes les abelles). El més curiós és que les flors que vam deixar a la jardinera han aparegut lligades al fanal!, i durant el dia la gent les ha anat recol·locant:

Confirmat: fer flors tutticolori no va ser una bona idea.

Tenim constància que ha durat tot el dia de Rams, i de fet a la tarda hi ha aparegut això:

En resum, tot i no estar orgulloses del resultat estem contentes de la interactivitat que ha generat la guerrilla.
I, entre moltes altres coses, hem après que si volem que les nostres accions no siguin tan efímeres, és qüestió de no fer-les tan lluïdes!


Eps! última hora, sortim al Reus Diari